Sort de la minipimer

No hi ha cap dubte de que el primer morter de la humanitat ha estat la boca humana, i de que els primers morters no van ser estris independents, sinó que els prehistòrics utilitzaven forats o buits per picar i triturar herbes, plantes i arrels. També van ser aprofitades les concavitats naturals per a la barreja de les seves pintures.

Com a peça individual, es va inventar durant el període Naqada de l’antic Egipte al voltant del 4000 aC. i el seu ús en la gastronomia, medicina i alquímia data de temps immemorials a moltes cultures de tot el món. Alguns dels elements utilitzats per a la seva fabricació poden ser la ceràmica, fusta, fang cuit, vidre, marbre, pedra, bronze i ferro.

Però anem a parlar del que toca, del famós “tercer braç”. La primera batedora manual “MiniPimer MR1”  fou inventada el 1959 pel català Gabriel Lluelles, i el seu nom de marca defineix encara avui a aquest tipus de producte per molt que el fabriquin altres empreses o hagi variat, mínimament, la seva forma.

                                                      

 

“Mini” per la seva grandària i “Pimer” per les sigles de l’empresa de la qual Lluelles era director tècnic en aquell moment: Petites Indústries Mecànic Elèctriques Reunides; i que més tard es va fusionar amb la més coneguda Braun. També va treballar a Taurus. D’aquí que també fou el dissenyador de la espremedora Citromatic de Braun o la torradora TL-2 de Taurus.
Tot i que fa poc ha sortit al mercat la Braun Minipimer 9 que fa meravelles, jo continuo amb la de la foto anterior i amb els estris de cuina únicament necessaris i imprescindibles per mi.
                                        

Efectivament, amb el pot de cuina, el vol, la cullera, el menjar i la minipimer estic ben servit pel que toca.